dilluns, 19 de març del 2012

La flashmob


M’aixeco d’horeta. Avui fan la flashmob per la independència i no me la vull perdre: dues barretines, l’estelada i cap allà que hi falta gent. Baixem xino xano pel passeig de Gràcia i ens acostem a la plaça Catalunya. Davant del Tall Britànic ens topem amb una manifestació contra la Caixa. Queda poc per a les 12 del migdia, seiem en un banc i esperem una estona.

Sonen les 12 a la plaça Catalunya i esperem el senyal d’avís perquè comenci la flashmob. Van passant els minuts i res, només veiem passejar tres persones amb una estelada però cap senyal ni ningú que cridi cap senyal d’independència.

Anem mirant al voltant i reconeixem persones que “segur que venen per la flashmob”, aquells fan cara d’independentistes (com si féssim alguna cara diferent). A les 12.10 m’estranya que només hi hagi l’estelada allà enmig de la plaça i ningú no hi surti a cridar.

Engego l’Uber Social a la Blackberry i consulto l’usuari @FMIndependencia. Ai, que l’hem vessada: m’adono que la flashmob és el dia 18 de març i no pas l’11 de març, que és el dia en què succeeix la història que us explico: l’edat (o l’estrès) em comença a afectar

I, a sobre, el 18 no hi vaig poder anar: era fora :(

Per sort, la flash mob va ser un èxit i més de 8.000 persones hi van asistir: in-inde-independència



M'he quedat amb les ganes de la flashmob!

6 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ai, com estem...! Hehehe! I jo a hores d'ara em pregunto... què hi feia l'11 de març algú amb l'estelada al mig de plaça Catalunya?? Era un paio moooooolt independentista? O creus que anava tan perdut com vosaltres? ;)

nur ha dit...

Estem fatal, Yáiza, ja ho veus! Sí, a mi també em va sobtar molt que hi hagués tres persones precisament a aquella hora amb una estelada palplantats al mig de la plaça Catalunya i vaig arribar a la mateixa conclusió que tu (uns altres que van superdespistats!) .:)

Joan ha dit...

La llàstima és que no us vau atrevir a muntar-ne una de realment improvisada. Potser us hauríeu sorprès de la quantitat de gent que s'hi afegia...
Sí, ja ho sé, però somniar és gratis.

Ferran Porta ha dit...

Solidària!!!

Gràcies!!!

:-))

kika ha dit...

he, he, quina llàstima! jo si que hi vaig anar el 18... ja veurem com queda tot al final! :-)

nur ha dit...

Joan: creu-me que ho vaig pensar, però sóm uns "rajats" (ja sé que no t'agradarà aquesta paraula). Quina pena! :)

Ferran: solidària? Calla, calla, que em va fer una ràbia!!!

kika: mira, doncs precisament jo pensava trobar-te allà el dia 11. Era una de les persones que sabia que hi aniria i, vés, no et vaig veure per enlloc :P