Avui he après que Inazuma Eleven és un joc manga japonès sobre futbol que agrada a les criatures entusiasmades en els dibuixos i, de retoc, si els agrada el futbol, doncs, ja és la pera.
Inazuma Eleven (L'onze del llampec) és un videojoc de rol i esports de NintendoDS que es va fer públic l'agost de 2011 al Japó i a començaments de 2011 va arribar a Europa. Al Japó ja hi ha seqüeles d'aquest joc, que encara no han arribat aquí.
Com que potser ja hem esgotat els personatges de Pokemon, ara tenim uns nous ídols als quals aficionar-se i és que Inazuma Eleven el componen més de 1.000 personatges (segur que amb noms d'allò més impronunciables). Però, life is life, quan fa 7 anys, en Víctor va nèixer em va desvetllar la consciència de tieta que mai no havia conegut i, ja ho veieu, l'amor de tieta (potser menys que el de mare, val) ho pot tot i aquí estic jo aprenent què és això de l'Inazuma, com en el seu moment vaig aprendre qui eren Electivire i Picachu i vaig fer milers de llistes amb els noms dels ditxosos Pokemon.
Però res com un somriure d'en Víctor i paga la pena l'esforç que has fet.
Avui fa 7 anys i sembla que era ahir quan arribava a l'hospital i veia un nadó menudet, lleig (però que en aquell moment em va semblar el nadó més preciós del món) i, sense adonar-me'n, ja m'havia canviat la vida. Set anys que han passat en un sospir: ara ja llegeix l'Stilton, és un gran aficionat del futbol i fa operacions matemàtiques més ràpid que la seva tieta. I és la criatura que més em fascina en aquest món :-)
7 comentaris:
Enhorabona, Nur. Només volia dir-te que els amors mai són comparables, no existeix l'amor de tieta ni l'amor de mare, existeix l'amor de la Nur i el Víctor, què és únic i diferent... també molt gran i maco, pel que dius.
Fer llistes d'animalots dibuixats és una forma com una altra de fer petons!!!
Què passeu tots un bon dia!
felicitats!
com diu la Francesca... l'amor i l'estimació no es poden ni comparar ni repartir en parts... són com són i depenen de les persones que els regalen als altres...
passa un bon dia i felicitats per la part que et toca (que és gran i molt enriquidora! si més no en aprendre noms japonesos impronunciables... :)
Petons!
ens veiem!
Espero que el nostre onze del llampec li doni una bona repassada a l'onze del mal (o potser éren 10?), i que això faci ben ben feliç el teu nebot. ^^
Francesca: totalment d'acord amb tu. Ni tan sols l'amor de mare, que és aquell tòpic tan reconegut existeix i ho tinc ben clar perquè conec casos en què ni amor de mare ni amor de persona humana. I, sí, seran aquests els petons perquè el noi ha sortit poc petoner, però una rialla seva val més que 1.000 petons fets per obligació. Gràcies!
mar: i tant que sí! tenim molt d'amor per donar els qui ens estimem. I, sí, ens hem vist. Una estoneta xula :)
Joan: Gràcies i això sembla. Per acabar de completar el dia, vam guanyar l'onze del mal, tot i que la criatura és de l'Atleti i, això sí, després va el Barça. Coses estranyes d'aquesta família :)
Inazu-què? Ai, ai, ai, que des de l'arribada dels Gormiti estic ben saturada!
PD. Tinc unes ganes horrible de ser tieta, però els meus germans no s'hi posen! Hmpf! :(
Ostres, menxu, quant de temps! Jo et seguia molt al començament dels descobriments de la blogosfera. Quina il·lusió retrobar-te! No et pensis que el meu germà ha estat ràpid... també van trigar uns anyets a fer la criatura, però els va sortir tan bé que ja no han volgut repetir perquè saben que no ho superaran :)
Gràcies i benvinguda per aquí!
7 anyets ja? Abuuufff! Com passa el temps!
Felicitats als dos, per l'aniversari i per la estima que teniu :-)
Publica un comentari a l'entrada