dimecres, 15 de desembre de 2010

Un dia de festa i un altre cop... Madrid

Feia gairebé un any que no hi anava: enyorava Madrid.

Despertar-se a les 5 de la matinada va tenir el seu què i que consti que jo no sóc gens matinadora, només solc fer aquestes matinades quan marxo de viatge, però viatges d’aquells de turisme, de plaer que en diuen.

Ahir va ser un dia especial, un dia d’aquells que val la pena viure, tot i llevar-se a les 5 del matí: un dia genial, ple d’històries, de coneixences i en una ciutat que, ja ho he dit uns quants cops, m’agrada molt. Vaig agafar la càmera perquè tenia la intenció de fer fotografies dels llumets de Nadal del Paseo de la Castellana. Sempre dic que a Madrid els llums de Nadal són molt més bonics que a Barcelona, que aquí són una mica sosos.



A les 6 en punt era a Sants esperant l’amic amb qui anàvem a Madrid, a les 6.30 en punt es va posar en marxa l’AVE, tot el viatge xerrant sense descans, ni becaineta ni res! A les 9.05, amb 3 minuts d’antelació, l’AVE s’atura a Atocha. En un tren de rodalies arribem a Chamartín i a les 9.30 en punt som al lloc on s’impartia la jornada a què assistíem i on el meu amic havia d’explicar l’experiència duta a terme a la seva empresa.

Ahir, doncs, vaig assistir a una interessantíssima jornada sobre xarxes socials i administracions públiques, impartida per un magnífic professional de la gestió de comunitats que ens va parlar de moltes eines, va exposar casos d’èxit a les xarxes com el cas del Banc de Sabadell, però també de gestió de crisis com el de Domino’s Pizza (un cas curiós que desconeixia)


A la jornada èrem 10 persones i a l’hora de dinar, vam compartir també el almuerzo al restaurant La casuca (restaurant recomanable, per cert). Dinar lleuger per poder continuar la sessió a la tarda. A la tarda la jornada va continuar tan o més interessant i dinàmica i participativa que al matí: l’exemple de l’empresa del meu amic els va deixar bocabadats. El temps em passa volant, tot i les hores de durada que té la sessió: molt bé!

A les 6 en punt, pleguem de la jornada perquè l’AVE de tornada ens surt a les 7. Acompanyats d’una noia Saragossa i menystenint els meus consells de tornar a Atocha en Rodalies (aclariment: res a veure amb els Rodalies Barcelona), agafem un taxi a Castellana / Plaza de Castilla.

Jo comento que volia fer fotos dels llums nadalencs de la Castellana, però el taxista em diu que aquest any no hi ha llums a la Castellana, cosa que aprofita per insultar en Gallardón: només unes bombetes blanques al voltant dels arbres mig pelats i, efectivament, no hi ha il·luminació nadalenca en tota la Castellana. Oh, quina frustració (tot i que, d’acord, estem en crisi i és millor estalviar, però què voleu que us digui, em feia il·lusió)

A les 6.55, després de sentir mil improperis del taxista (allà en diuen pesetas dels taxistes) contra en Mourinho, en Cristiano Ronaldo, els panchitos (sic), l’alcalde Gallardón i els borratxos i delinqüents, encara som en un embús a i no hem arribat a Atocha i l’AVE, insisteixo, ens surt a les 7!

El meu amic decideix que deixem el taxi a la Castellana, sortim corrent i mirem d’arribar a la via de l’AVE corrent. Deixem la noia de Saragossa al taxi (el seu AVE surt més tard) i comencem a córrer. Crec que feia anys que no corria! De cop i volta, em sembla que perdo el món de vista, que em marejo. Ell m’agafa de la mà i m’insisteix: nur, nur, que l’hem d’agafar, has de córrer! No sé com, però al final, amb un minut d’antelació som a dins de l’AVE buscant el vagó 5 on teníem el seient reservat. Buf, sí, hi hem arribat!

Encara respiro malament, m’ofego i aleshores començo a tossir. Ell sua i també s’ofega. Déu n’hi do quina fila devem fer, que tothom ens mira. Per fi seiem, descansem un parell de minuts i comença l’atac de tornada: hem de fer un resum d’unes lectures i dediquem tot el viatge de tornada a xerrar sobre privacitat a les xarxes socials i mirar d’acabar el resum. A les 9.30 en punt arribem a Sants i ens acomiadem.

Canvio de via i agafo el tren del Maresme, faig tres trucades durant el trajecte Sants-El Masnou, compro sopar al xinès, m’escarxofo al sofà i m’adono que ha estat un dia completet, que no he viscut gaire Madrid, però que m’ho he passat molt bé: un dia diferent, dels que convé gaudir de tant en tant perquè ens els mereixem, un gran dia :-)

9 comentaris:

mar ha dit...

Apa nur!
Quin dia més ple de coses!
Però valen tant la pena aquests dies així (amb el córrer final cap a l'AVE inclòs...) tot sembla tenir una altra mesura, com si fessis un parèntesi en la quotidianitat i et traslladessis a un altre espai...

Un bon dia sí senyora!
Petons!

Rita ha dit...

Jo també sóc de les que dic que m'agrada Madrid i sempre m'emporto mirades més aviat rares... ;-)

Un dia diferent, dels que, malgrat dormir poc i haver de córrer, carreguen piles, que també ens va bé de tant en tant...
Petons, nur!

Joan ha dit...

Només t'ha faltat explicar si vas buscar una etiqueta per Sants ...

Isabel ha dit...

Madrid! que en fa de temps que no he estat a Madrid! potser hi he anat dos cops i les dues vegades vaig anar al teatre "La Latina". Si hi torno m'agradaria que fos per no córrer sinó anar fent amb tranquil·litat! Amb la corredissa d'agafar l'AVE m'has fet patir pensava, realment, que el perdíeu.

sànset i utnoa ha dit...

Quin estrés! Mira si empatitzo amb tu que m'he cansat només de llegir tot el queè has fet!

*Sànset*

Ferran ha dit...

Madrid m'encanta... però per tres o quatre dies. Sí, la ciutat m'agrada però el toc provincià que té, que com a turista em fa gràcia, massa dies seguits m'agobia. La caspa impregna els meus pulmons, com si diguéssim, i sento que m'ofego.

Entenc que disfrutessis el dia, Núria. Diferent, xulo.

nur ha dit...

mar: un gran dia, sí, inclosa la marató d'Atocha! :)

Rita: i tant que carreguen les piles. Sense dies així... no tiraríem pas endavant. Espero que ja estiguis bé per aprofitar el cap de setmana! :)

Joan: ostres, ja me n'havia oblidat i mira que podria haver-ho mirat, eh? :)

Isabel: tens raó. Madrid és una ciutat (com les grans ciutats) per assaborir-la a poc a poc. Tinc la sort, però, d'haver-hi anat tants cops que tampoc no em va fer res l'estrès de dimarts i, en canvi, ser-hi :)

sànset: és allò que diuen "sarna con gusto, no pica", perquè t'asseguro que va ser genial :)

Ferran: ostres, un dia t'hi portaré (potser una altra TBfC?) i veuràs com no tothom (de fet, molta gent) no és pas casposa. Els amics que hi tinc almenys no m'ho semblen pas. Queda per demostrar, val. Ara el taxista, ostres, era caspós, caspós, eh? Tot i això es va "cagar" en l'entrenador i els jugadors del Real Madrid i, en canvi, va lloar l'entrenador i jugadors del Barça (sorprenent, eh?) :)

Laprí | David ha dit...

No es pot anar amb presses per Madrid i agafar un taxi. Recoi, que hi ha dos túnels de rodalies que van de Chamartín a Atocha, o sigui, en un momentet hi hauríeu estat.

De totes formes, per si algun dia perds un AVE, que sàpigues que si el perds, pots anar al centre de serveis de renfe, que t'autoritzin per al proper tren, i "només" pagues el 25% em sembla del bitllet i no els 115,80, que bé, almenys.

DooMMasteR ha dit...

Dia completet, eh? Pensava que l'Ave no l'agafaves :-)

A mi també m'agrada Madrid. Mira que hi fa temps que no hi vaig...