diumenge, 24 d’octubre del 2010

Pablo, el taxista

Aquesta setmana he assistit a una mena de congrés a una població de Màlaga. Al congrés, amb nom massa llarg i pretenciós per al meu gust, hi havia d'explicar una experiència que duem a terme a la meva empresa basada en treball col·laboratiu (molt interessant, per cert).

Per presentar la ponència, a la qual he dedicat força temps de caps de setmana des de fa un mes, no m'han pagat res, però han cobert totes les despeses de trasllats, manutenció i allotjament durant els dos dies que hi he estat. Res a dir de l'organització de l'esdeveniment (molt ben planificat fins a l'últim detall), però m'ha sorprès molt la manca d'austeritat que hauria de caracteritzar una administració en temps de crisi (fins i tot em van regalar un penjoll de plata, amb el lema de l'organització: aquest que apareix a la imatge) i he al·lucinat amb la immensa falta de puntualitat en la celebració de tots els actes i el poc senderi d'alguns dirigents de l'ajuntament.

Per desgràcia meva, he hagut de constatar com es complien molts tòpics d'aquells tan tòpics sobre els andalusos. Per sort, òbviament, no tots els andalusos que he conegut eren així: també hi he trobat unes magnífiques treballadores i gent que estic segura que arribaran molt i molt lluny.

També he conversat amb gent que m'ha ensenyat punts de vista diferents, he compartit estones amb persones magnífiques i fins i tot he compartit una cervesa amb un conegut tuitaire, però qui més m'ha sobtat i agradat, sense cap mena de dubte, ha estat Pablo, el taxista.

Pablo em va venir a buscar dijous a l'aeroport de Màlaga, per acompanyar-me a l'hotel, i jo, que sóc poc donada a entaular converses amb desconeguts, de seguida em vaig trobar la mar de còmoda xerrant amb aquell noiet.

En Pablo em va donar tota mena de detalls sobre les poblacions properes a Màlaga, sobre l'Aixarquia, la comarca on èrem, sobre l'especulació immobiliària, sobre llocs on menjar bé i barat...

Al viatge de tornada, quan ja marxava divendres, ens vam acomiadar amb un sincer "Ha sido un placer". I és que les xarxes socials no ho són tot i a la vida et trobes sorpreses tan agradables com aquesta quan menys t'ho esperes. Continua sent així, Pablo! :)

Bye, bye, Vélez-Màlaga!

8 comentaris:

Striper ha dit...

Viatjar i conviure a altres llocs en apoprta cultura i sorpreses que ignoravem, de vegades creiem molt en les ensenyes i poc en les persones.

DooMMasteR ha dit...

Molt bé! :-)
Ja m'hagués agradat escoltar-te!

Joan ha dit...

Sempre és bo això d'obrir mires, i viatjar amb els ulls oberts ajuda. Segur que els malagenys també van rebre bones sensacions!

kika ha dit...

en casos excepcionals, en llocs excepcionals puc recordar un taxista, però en el dia a dia no soporto els taxistes que no paren d'enraonar!

kika ha dit...

en casos excepcionals, en llocs excepcionals puc recordar un taxista, però en el dia a dia no soporto els taxistes que no paren d'enraonar!

David JB ha dit...

De vegades et trobes gent amb la que pots parlar una bona estona d'un munt de coses com se la coneguessis de tota la vida. A mi em va passar en un viatge en tren, en l'Estrella, el nocturn, aquest estiu cap a Madrid, que vaig conèixer a Reus a un noi de Zaragoza amb qui vaig estar parlant tot el viatge fins arribar allà, i no ens havíem vist mai.

Ferran Porta ha dit...

Lleig, molt lleig malbaratar diner públic per coses com aquest penjoll d'argent. Lleig, especialment ara com bé dius.

Maco, maco perque sí topar amb persones que ens recorden que a la vida no tot és lleig, que hi ha també molt de color!

nur ha dit...

Striper: viatjar sempre aporta nous coneixements. Uns cops petits i altres més grans, però sempre en sortim guanyant alguna cosa :)

DooMMasteR: argh, no t'hauria agradat gens, sóc una mala oradora!

Joan: benvingut i gràcies per passar per aquí :) Alguns malaguenys (sobretot -enyes) potser sí que les van rebre i molt (sobretot en Pablo, però també altres persones), però va haver una dosi negativa per a uns quants. M'emprenya molt això de la malversació de cabals públics, grrr

kika: jo tampoc no solc parlar (i m'emprenya que em parlin) ni em taxistes ni amb cap altre gènere humà, sobretot si és a primera hora del matí! Per cert, hi ha un ex-taxista que ronda per aquí i que us faria molta gràcia escoltar (en ddriver) :)

Laprí: sí que és veritat. A mi m'ha passat alguns cops que no saps per què de seguida connectes amb algú i et poses a parlar com si fos un amic de tota la vida i, a la millor, no el tornes a veure mai més, però aquell moment ha estat esplèndid. :)

Ferran: molt lleig. Crec que per respecte a les persones que ho van organitzar (i ho van fer molt bé) no em vaig descarregar prou al bloc, però em va fer ràbia de debò haver de creure en tòpics, tret d'honroses excepcions, grrr