diumenge, 12 de setembre de 2010

La tranquil·litat: d'infusions i de llibres

Mentre tota la casa fa olor de gessamí i assaboreixo un Rooibos Gracia Blend  (literalment una barreja que combina el sabor afruitat del Rooibos África, una infusió altament mineralitzant sense teïna, amb la carícia de la vainilla, flors i fruites), gaudeixo al mateix temps del plaer de la lectura. Una de les poques coses positives que trobo de la tardor (no sé si ho he dit prou cops, però odio la tardor!) precisament és el retorn de les infusions que, a l’estiu, sincerament, no em venen tant de gust com quan ja no fa la xafogor d’un parell de setmanes enrere.

La veritat és que feia temps que no aconseguia trobar el moment per llegir còmodament estirada al sofà i l’he trobat, en primer lloc, perquè sóc de vacances (que ja toquen a la seva fi) i, en segon lloc, perquè he trobat un parell de llibres que incitaven a enganxar-s’hi.

El primer: Allò que vaig estimar, una novel·la de Siri Hustvedt que m’ha agradat llegir i que m’ha conduït a fer moltes reflexions especialment pel que fa a les relacions paternofilials i sobre com es pot tòrcer la vida d’una persona arran de determinades circumstàncies familiars. Siri Hustvedt descriu la trajectòria personal d’un crític d’art, Leo, fascinat per l’obra d’un artista, Bill i totes les interaccions que es produeixen entre les seves dues famílies. L’escenari, Nova York –sobretot el Soho-, i, de refiló, París, i el rerefons artístic de la novel·la són imants que contribueixen a estirar-nos al final de la novel·la.

I darrere d’una gran dona (Siri Hustvedt), hi ha un gran home: Paul Auster que “diuen que diuen” és qui inspira les seves novel·les.

Més info sobre el llibre 


Per cert, Angle Editorial és l’editorial que ha publicat diversos llibres d’una altra novel•lista que m’encanta i que entusiasma a la meva mare: Lluïsa Forrellad.

El segon: La mecànica del cor, una novel·la fantàstica francesa, escrita per Mathias Malzieu i que m’ha recomanat i deixat la meva amiga Iol i que narra les peripècies de Jack, un noiet fill d’una prostituta d’Edimburg, que en nèixer és operat del cor per Madeleine, qui li posa un cor de fusta al qual haurà de donar corda i haurà d’anar revisant de tant en tant. Madeleine l’afilla i li explica el significat de la mecànica del seu particular del cor, una mecànica, però, que també és aplicable als cors que no són de fusta.

I encara una altra cosa: curiosa la vida de l’autor Mathias Malzieu que passa de voler emular John McEnroe a guitarrista, tocar en un grup anomenat Dionysos i, posteriorment, s’inclina pel món de la literatura. Biografia a la Wikipedia

5 comentaris:

Laprí | David ha dit...

Doncs la meva lectura actual és menys entretinguda "Cos auxiliar Administratiu Generalitat de Catalunya. Temari". Precisament ara estic repassant la part de "Vacances, llicències i permisos"

El llegeixo a la taula i no pas al sofà, perquè sinó m'adormiria. L'autor és anònim, tot i que potser tu coneixes qui ho fa :P

Ferran ha dit...

Rooibos, "Allò que vaig estimar", "La mecànica del cor"... sona molt bé, Núria. Totes dues ressenyes em fan sospitar que disfrutaria tots dos llibres... Quan baixi de vacances, hauré de venir amb una maleta buida... per omplir-la de "pendents"!

David, la teva lectura, noi, em costa força més, hehe...

nur ha dit...

Laprí: jo és que sóc una mica massoca, però fins i tot aquesta lectura em sembla interessant (especialment el capítol que llegeixes ara, mentre gaudeixo de les meves vacances). Vinga, ànims, que ja queda menys :)

Ferran: i tant, sona genial. Jo crec que podria viure sempre així (alternant-ho amb alguna altra activitat més dinàmica, vale) :)

Francesca ha dit...

aig descobrir el rooibos (de canyella en el meu cas) i el plaer de combinar-ho amb la lectura, llegint les novel·les de McCall-Smith sobre la detectiu Mma Ramotswe (el prenien ella i la seva secretària mentre pensaven sobre els problemes als que s'afrontaven) i vaig gaudir-ne molt!

Saps que acostumo associar una beguda amb un determinat escriptor? (només quan es tracta d'una sèrie)... sóc rareta, ja veus!

Dels llibres que recomanes només he llegit el primer (fa força temps), del segon he llegit opinions de tots colors, però ara tinc taaaaaants llibres pendents que no puc ni pensar-hi en afegir-ne més a la llista o m'estressaré massa!

Gràcies per les recomanacions!

nur ha dit...

Gràcies a tu, Francesca, per passar per aquí :) Que curiós això que dius de les begudes relacionades amb sèries de llibres! Potser que ho provi!