dijous, 31 de desembre de 2009

Tancant l’any: adéu 2009, benvingut siguis 2010!


Un costum que no sé si és bo o no aquest de fer balanç l’últim dia de l’any: potser hauríem d’aturar-nos i fer balanç més sovint i no deixar-nos arrossegar per la voràgine en què crec que he estat immersa aquest any, ple de canvis, moviments, novetats...

El meu balanç del 2009, per molt positiva que miri de ser, sempre serà negatiu. Aquest any m’han passat coses certament inesperades i molt positives: retrobaments sentimentals, reptes professionals, noves coneixences encantadores i enriquidores, viatges a llocs desitjats durant molt de temps, la sort d’estar envoltada de persones meravelloses tant amics com familiars, veure com una criatura a qui estimo amb bogeria va creixent i fent-se una personeta (i això sí que dóna força!).

Però el 2009, desgraciadament, ha estat marcat per la pèrdua d’una persona molt estimada: la meva amiga Noemí, amb qui hem recorregut un llarg camí d’alegries, tristeses, de lluites, de festes esbojarrades, de preocupacions, de moments molt durs i també de molt feliços des de la més tendra infantesa. I en aquestes dates la trobo tant a faltar. És un obstacle al camí, però, com em deia la Francesca, ara mateix noto molt les abraçades buides que li faria a algú que no hi és.

Espero que el 2010 continuarem viatjant i coneixent gent i compartint idees i innovant i aprenent de tots els qui ens envolten i superant reptes i passant bones estones a la xarxa i fora de la xarxa amb amics estimats i propers. En definitiva, espero que el 2010 siguem ben feliços i que sapiguem sabem trobar també moltes estones de pau i tranquil·litat com la que espero que us evoqui la foto que acompanya aquest post. Que tingueu un magnífic any 2010!

Ah, els bons propòsits: llegir més, fer dieta, fer esport i, sí, també, mirar de rondinar menys, Francesca! El de deixar de fumar ja va passar a la història  :-)

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Així sigui, Núria; un 2010 per conèixer, compartir, estimar, disfrutar estones de pau, i també per aprendre a conviure amb les joies i misèries de la vida, i disfrutar-la malgrat tot. Em sembla que aquest és el meu únic bon propòsit específic pel nou any.

Un petó,

Francesca ha dit...

Ai, Núria,la pèrdua d'una amiga no la compensa res, però diuen que ningú mor fins que mor el seu record, aferrat a això i pensa que ara tens la oportunitat de ser doblement feliç, per tu i per ella, que t'ha ensenyat que tot és relatiu i no paga la pena patir per ximpleries. Bon Any 2010! Petons maca!

Striper ha dit...

En tot cas desitjar-te un 2010 amb l record dolç de la Noemi i en el que no tinguis qie torna a vesar llagrimes de dolor en tot cas de alegria. Petons.

Xavi ha dit...

Paga la penna que vinguin aquestes dates per gaudir aquest post i missatges plens de vida com els que s'han dit en els comentaris. L'any 2009 va ser l'any que vaig vendre-li un trípode a una tal Núria. I vaig pensar mentre entrava al metro, allà per la Gran Via... coi, hi ha gent maca al món!!!
Que tinguis un bon 2010!
un petó

quim ha dit...

Hola Núria,

He sabut pel teu post de la pèrdua de la Noemí. No la coneixia però sabia de la vostra lluita compartida, i de la teva entrega incondicional per fer-li la vida més fàcil. Em sap molt de greu.

Et desitjo un any que sigui la versió corregida i augmentada de les coses positives que has explicat en el teu post.

Un petó.

Laprí | David ha dit...

A veure si en 2010 les coses van el millor possible, i aconsegueixes tots els teus bons propòsits. Vinga nur, ens veiem :)

nur ha dit...

Ferran: doncs tot això per a tu el 2010. I també algun te de tant en tant, oi? :)

Francesca: ho intentarem :) Mentrestant, gràcies per ser-hi, Francesca! Petons

Striper: i que m'agraden les llàgrimes d'alegria! Que tu també en tinguis :)

Xavi: moltes gràcies, company. La veritat és que jo també vaig pensar que eres un bon tio. Per cert, aviat estrenaré el trípode amb càmera nova. Iupi!

Quim: gràcies i també espero que el teu 2010 estigui molt i molt bé. I, com al Ferran, a veure si fem un te! :)

nur ha dit...

Laprí: una de les persones que no es pot queixar del 2009. Quants somnis s'han complert? M'encanta la teva història i veure't allà a Sants a la taquilla. Ole, ole! :)

Sara Maria ha dit...

Aquest any si que quedem amb les càmeres per passejar juntes!! Ara tinc una Nikon D90 i he de fer pràctiques!!!

DooMMasteR ha dit...

Molt bon 2010 guapa!!
Tant de bo puguis fer realitat els teus proposits. Per mi l'any 2009 tampoc ha estat una meravella, però tinc moltes ilusions per a aquest :-)

nur ha dit...

Sara Maria: i tant que farem l'excursió que tenim aparaulada. He demanat als Reis una Canon Eos 1000 i estic convençuda que me la portaran, perquè sóc molt bona minyona :)

DooMMasteR: jo sempre tinc il·lusió i penso que l'any anirà bé! Segur que ens anirà bé, ja ho veuràs. Que els teus somnis es facin realitat (com els del Laprí!) :)