dissabte, 23 de maig de 2009

Cal que neixin flors a cada instant

Després d’una intensa setmana laboral (inclós un interessant VI Seminari especialitzat d'e-moderadors i pensar seriosament a fundar un club de fans de Dolors Reig), acompanyada, però, d’una passejada cap a Montgat, un sopar a la Fonda Marina i un dinar al Wagaboo amb molt bona companyia tots tres esdeveniments, divendres al vespre arribo a casa i veig com l'orquídia que fa dies que em miro i acarono (sí, des d’ahir també li parlo) està a punt d’obrir-se. Visca!

Seguint la tònica primaveral que em caracteritza els últims temps, per fi aconsegueixo que neixin flors a cada instant fins i tot a casa meva.

Aquest matí, quan m'he llevat, estava així de preciosa:

M'encanta! Gairebé un any després de tenir la planta (me la va regalar el meu pare per celebrar el meu sant l'any passat i era així), fa dies que observava les tres orquídies que estaven a punt de néixer.

Fa uns dies, una experta jardinera (gràcies, Marta) em va donar algunes pistes per cuidar la planta: s’hi ha de posar poca aigua un cop per setmana i ha de tenir molta claror i la claror ha de tocar especialment les arrels que queden dintre del test. Per tant, el test ha de ser transparent perquè pugui entrar-hi la claror.

I el vídeo d'en Llach que no falti, clar:

14 comentaris:

Ferran ha dit...

Ei Núria, què bé que aquest any la primavera la (teva) sang altera d'aquesta manera tan especial com ho està fent! Quants motius per gaudir d'aquesta època, si a sobre resulta que la teva orquídia es posa esplendorosa! Deu ser que capta alguna cosa a l'ambient... :-))

Bis bald, veïna!

Xavi ha dit...

I a més, la xicota aquesta ecomana la primavera!!!

Gatot ha dit...

les orquídees tenen una aparença espectacular... m'agraden molt; però encara m'agraden més les gardènies... sobre gustos...

:)

però segur que els hi agrada que les cuidis...

petons i llepades florístiques!

Joana ha dit...

Si les cuides i les mimes les plantes floreixen...
Preciosa aquesta orquídea!

Francesca ha dit...

Enhorabona!... jo vaig intentar fer reviure una i va ser un desastre... és clar que no li parlava!... m'has fet venir ganes de tornar-ho a intentar ;D

DooMMasteR ha dit...

Jo estic intentant fer reviure una que estava mig morta i que diuen que no florirà mai més... Ja! De fet ja l'hi ha sortit una fulla nova :P

Jesús M. Tibau ha dit...

cal tractar amb tendresa i d'una forma determinada cada flor i cada persona

Núria ha dit...

Preciosa! M'encanten les orquídies i les d'aquest color, especialment. Quina enveja que em fas. Fa poc vaig canviar de casa, i en marxar l'orquídia s'hi va quedar.
Ara entenc perquè unes em vivien bé i les altres no. Pel test!! Com que les venen ben embolicadetes, amb papers bufons... a vegades tardava a treure'l. Gràcies per compartir els consells.

nur ha dit...

Ferran: uf, que n'estic d'alterada! Si em seguiu a Facebook, ja ho sabeu. És ja tinc tres orquídies (a cual más preciosa). Estic tan primaveral que no paren de néixer floretes a casa. Mola! :)

Xavi: me n'alegro si és veritat! I sort! :)

Gatot: ho tindré en compte això de les gardènies i sí, tinc clar que estan encantades amb la cura que reben des de fa untemps :)

Joana: estic tan contenta. Ja n'hi ha tres i sembla que en floriran quatre més. És una passada :)

Francesca: sí que val la pena intentar-ho. Trobo que són agraidíssimes :)

DooMMasteR: doncs mira que són delicadetes, però sembla que aquest any en floreixen al Maresme, oi? :)

Jesús M. Tibau: benvingut i gràcies. Efectivament, cal dedicar la tendresa necessària a cada planta, flor o persona. Ja n'anem aprenent, sí :)

Núria: no m'hauria imaginat mai la il·lusió que m'ha fet que vagin neixen orquídies a casa. Poc que m'ho esperava quan me la van regalar. Solc tenir poca traça a cuidar plantes, però sembla que n'he après una mica, finalment :) Fes que te'n regalin una o compra-te'n una, de debó!

Cris ha dit...

Doncs noia, a mi només s'em penseixen, no serà pas el clima que som veines.... Sort en tinc dels dos geranis, que peti qui peti llueixen al balconet :) Salutacions cordials!!

David ha dit...

Jo tinc tres plantes, espero que em portin tanta sort com a tu :-)
I més que tres, al final n'han estat moltes més! T'hauries de fer jardinera :P

nur ha dit...

Cris: benvinguda, veïna :) Doncs no, no serà el clima, perquè a mi els geranis se'm morien tots els estius, així que vaig decidir no tornar a tenir-ne més. Només orquídies :)

David: jo creia que en tenies quatre! no et van regalar una planta de Nadal fa un temps? o te l'has oblidada? argh! Segur que les teves plantes també estan precioses (passa'n foto!). Nets :*

Gatot ha dit...

espero que tinguis un molt bon dia d'aniversari: felicitats!

nur ha dit...

gràcies, Gatot namorat. Quants anys ja! Petonets :*