dilluns, 24 de desembre del 2007

Escudella de Nadal de la iaia Adela

Per als que tingueu paciència i/o us agradi cuinar, us poso una recepta de la iaia Adela (o la mama Adela), indicada per avui precisament.

Escudella i carn d'ollaIngredients

1 quart de gallina
1 os de vedella
1 os blanc
1 os de pernil
1 tros de costella de vedella
1 carcanada de pollastre
1 safata d'herbes per al caldo
100 grams de botifarra blanca
100 grams de botifarra negra
100 grams de cansalada
1 tros de peixet (vedella)
200 grams de cigrons
1 tros de col
1 paquet de galets grossos (dels de Nadal)

Per a la pilota, ens calen 200 gr. de carn de porc i 200 grs. de vedella picada, 50 gr. de pinyons i 1 ou
Es posa la carn i una mica de pa en remull a l'ou, amb sal i julivert. S'enfarina tot i es fa la pilota, que posarem dins del caldo.

De tant en tant, s'ha de treure el greix que queda a la part superior amb una escumadora.

Quan ja estigui tot gairebé cuit, s'han de treure els ossos i colar el caldo.

Recomanació: si sobra carn, botifarra, pilota, patata i/o cigrons, es guarda per a una altre dia, es passa per la paella i és un primer plat.

Bon profit! Jo en menjaré demà, per cert :)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Si la meva tieta em deixés us explicaria com la fa ella. El que diré és que la primera cullerada de caldo de Nadal, com el que farà la meva tieta demà, és un dels moments més sublims de l'any. El temps es para, tanco els ulls i mmmmm. Ja m'hi trobo.

q

Anònim ha dit...

Per cert, no vull desmerèixer l'escudella que fa la iaia Adela, que segur que també és molt bona

q

nur ha dit...

q: ja m'anava a venjar esmentant els magnífics macarrons de la teva tieta, però com que has defensat a temps la iaia Adela, ho retiro :P

La iaia Adela, però, també cuina una "sarsuela" que ni el Pòsit aquell! Quin tros de dona! Ja no en queden així! :)

Revelació de secret: avui he menjat gominoles!

Ferran Porta ha dit...

Jo també en menjaré avui. Mmmmmm....!! Cuinar se'm dóna fatal; sort que no és el cas de la mare! :-)
Bon Nadal, Nur!

nur ha dit...

anònim-q: no t'ho havia dit, però gràcies per tornar per aquí :)

Ferran: cuinar tampoc no és el meu fort, però li he fet fotos a l'escudella de la mama, tot i que una foto no conté els ingredients necessaris per gaudir-ne gens. Què hi farem?

David Caimel Rosell ha dit...

Bé, evidentment l'escudella de la meva àvia Enriqueta es la més bona del món :P

Suposo que per tots nosaltres, la més bona és la que fem a casa. De fet, espero quan sigui gran, cuinar tant bé com cuina la meva àvia i, sobretot, tenir la seva qualitat humana i vitalitat a la seva edat. Aprofitem-nos doncs, de l'escudella de les iaies :-)

Ah, nur, gominoles?? de Nadal?? :P

Anònim ha dit...

Carai, quins galets.... Prometen ser d'una textura suau i, amarats del caldo amb les essències i l'explosió de sabors dels productes del Maresme, han de conformar una eclosió gustativa ben reeixida i molt nostrada.

Una boca plena del llançol suau d'aquests galets, amb el suc que regalima pel paladar quan es fa la primera queixalada, i el gust de la pilota ben perfumada amb els productes que conformen el brou, talment ha de ser una experiència única que només es pot trobar en llars com la teva, nur, i en altres llars que conserven les tradicions i gaudeixen dels productes exquisits maresmencs.

Una abraçada, i felicita la teva mare

Carme Ruscalleda

nur ha dit...

dav: per mi la més bona és la que fan a casa; si hi col·laborés jo, no sé si sortiria tan bé :P

Ah, la meva àvia Maria també feia una escudella, i un pollastre a la petra, i uns macarrons, i un xató, i una crema de Sant Josep, i unes empanadilles... per llepar-se'n els dits!!!

anònim-Carme Ruscalleda: benvinguda sigueu a aquest meu humil bloc i gràcies per dedicar-li tants adjectius sensorials a la també humil escudella de la meva mama. Algun dia jo també us en dedicaria alguns adjectius bonics si em convidéssiu a dinar a Sant Pol :P